La Vampira del Raval, tragèdia amb revestiment de melodrama, està basada en fets reals esdevinguts a la Barcelona de començaments del segle XX. Pels primers mesos de l’any 1912 – encara obertes les ferides de la Setmana Tràgica– es va esbandir per aquella Barcelona fosca i atemorida la brama que una dona sinistra segrestava nens i nenes pels voltants de la Rambla. Les descripcions dels testimonis eren discordes. Uns parlaven d’una dona esparracada amb posat de captaire. D’altres descrivien una dama elegantment abillada que s’emportava els menuts amb llaminadures i afalacs.

L’opinió pública es va alertar. Es diaris exigien accions immediates a l’autoritat. Al cap de pocs dies, el policia Ribot, personatge realment existent amb aquest nom, procedia a la detenció en un entresol del número 39 del carrer Ponent (avui Joaquín Costa) de l’Enriqueta Martí, una dona de qui se sabia que demanava almoina a la porta d’una església del Raval. Ribot no posseïa en aquell moment manament judicial. De manera que va entrar al pis amb el pretext que uns veïns havien denunciat que l’Enriqueta hi tenia gallines.

Avançades les investigacions, es va descobrir que la Vampira explotava un bordell infantil a la Vila de Gràcia. I que – industriosa com era – aprofitava la sang i altres residus orgànics dels nens que accidentalment morien a casa seva, amb finalitats filantròpiques: fabricava ungüents destinats al guariment de tísics i altres malalts.

En la realitat, l’Enriqueta va morir linxada per les seves companyes de presó, abans de ser jutjada. Al nostre melodrama, la Vampira és executada en escena per l’elegant sistema del garrot vil.

Volver al índice

 

L’autor del melodrama, malvat amateur, vol retre amb la seva obra, homenatge d’admiració als grans malvats professionals del passat, èmuls del diví marquès de Sade. L’Enriqueta Martí va ser un destí tràgic. La seva biografia l’arrossegava fatalment cap a l’abisme. Venuda per la seva mare a un conco bavós, quan ella tenia dotze anys, en arribar a l’adolescència era ja carn de bordell. La redempció pujalesca li va donar nova empenta. La seva sensualitat i la seva cobdícia van fer la resta. Així és com va emprendre una meritòria i promissòria carrera criminal. Però ella no se’n sentia culpable, sinó víctima.

Volver al índice

 

El Teatre del Raval és el lloc  paradigmàtic per tornar a la vida a La Vampira que du el seu nom,  just quan es compliran 100 anys de la seva detenció i mort. La resurrecció  és un misteri reservat únicament a l' escena i escenificar la història de La Vampira en un espai com el del Teatre del Raval just al bell mig del Raval, i per tant, en el mateix centre neuràlgic on es desenvolupa l’acció del melodrama, és una possibilitat que no es pot obviar amb facilitat, resulta fascinant i única. Enriqueta Martí, va segrestar molts nens, a la Plaça del Padró, al davant mateix de la façana del teatre, encara que la coincidència sigui espantosa. 

Un altre punt important que ens ha fet decidir a triar aquest teatre és l'entusiasme del seus integrants que han fer  seva la proposta i que, a més de la qualitat  artística del muntatge, van comprendre de manera immediata la oportunitat de donar a conèixer de forma massiva i popularitzar públicament el Teatre del Raval, amb el vehicle de 'La Vampira'.
Esperem que el públic se senti atret per conèixer la truculenta trajectòria  de l’Enriqueta Martí a través d’un musical, realitzat per professionals de reconegut prestigi i popularitat.

www.teatredelraval.com

Volver al índice

 

Josep Arias Velasco

Nascut  a Valladolid, punta occidental dels Països Catalans, en 1934. Resident a Barcelona des del 1968. Entre 1968 y 1974 va intentar, sense cap èxit, ser autor teatral. Arribà a estrenar cinc  en castellà, totes escridassades. Una d’elles, ‘La corrida de toros’, malgrat la justa escridassada, va obtenir un esment especial del jurat al Festival de Sitges 1970.

Inspector d’Hisenda penedit, autor teatral fracassat, mal pare y pèssim escaquista, encara es va guanyant la vida, malgrat la seva abusiva edat, tot fent d’advocat.

El musical ‘La Vampira del carrer Ponent’ basat en fets verídics, succeïts a començaments del segle XX, és una obra força bèstia .

Josep Arias Velasco té dues altres obres – no menys bèsties –  al calaix: ‘Nupcias’ reescriptura bilingüe d’una obra escrita en castellà en 1970; y ‘Kruel After Cirkus’, escrita en llengua europea barrejada.

 

Albert Guinovart

Format musicalment al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona marxà  a Londres a estudiar amb la pianista i pedagoga Maria Curcio. 

La seva activitat musical es divideix en diferents vessants: composició, orquestració, docència i la interpretació pianística.En els seus recitals com a solista combina les seves pròpies obres amb el gran repertori pianístic, especialment el del període romàntic i la música espanyola.

Per altra banda, seu catàleg d’obres com a compositor inclou les òperes ATZAR i ALBA ETERNA, el ballet TERRA BAIXA, abundant música simfònica i una prolífica producció cambrística. Seria necessari destacar també els seus musicals: MAR I CEL (1988 i 2004)(premi Max a la millor composició 2006), Flor de Nit (1992), Desconcerto Grosso (1994), GAUDÍ, el musical de Barcelona (2003) i Paradís (2005). Finalment dins del terreny audiovisual, ha composat també algunes de les sintonies televisives més caracterísitques de la televisió catalana, podem destacar Nissaga de poder, Mirall trencat i el Cor de la Ciutat

 

Andreu Gallén

Barcelona (1987).  LLicenciat de piano a l’ESMUC on estudia piano amb Eulàlia Solé. Acaba la carrera interpretant les Variacions Goldberg de J. S. Bach obtenint Matrícula d'Honor. El darrer curs 2010-11 estudia piano amb Josep Colom a l'Aula de Música de Alcalá de Henares. Ha actuat, entre d'altres, a l’Auditori de Barcelona; Círculo de Bellas Artes de Madrid; Festival de Segovia;… Ha estat guardonat en diversos concursos. Realitza un treball intens en la música de cambra. El 2010 estrena a la Sala 2 de l'Auditori de Barcelona, amb el grup Dandys von Bergamo, l'espectacle Pierrot! (versió escènica del Pierrot Lunaire d’Arnold Schönberg).

 

Jaume Villanueva

Villanueva, debuta el 1982 amb Zoo Story d'Edward Albee. Aquest mateix any guanya el premi Adrià Gual al millor projecte de direcció per La Desaparició de Wendy de Josep M. Benet, protagonitzada per Martí Galindo i Loles León, que aconsegueix un gran èxit de públic i crítica a Madrid i a Barcelona. Només dirigeix quan se sent íntimament implicat en les obres que selecciona. Amor a mitges d'Allan Aikbourn, El supervivent de Manuel Vázquez Montalbán, La veu humana,  de Jean Cocteau, Carpa Barcelona per Olimpíada Cultural, Tirant lo Blanc,  1789  La revolució, per a Catalunya Ràdio, són algunes de les seves produccions més personals. Gràcies a CON BELISA, fonamentat en 'Amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín, de Federico G. Lorca,  va ser nominat com a millor director visitant per la Association of Entertainment Critics of New York (ACE), després d'una extensa gira per les ciutats mes importants d' Estats Units i Mèxic, on va inaugurar el Festival Cervantino. El seu espectacle EL LLANTO, un altre Lorca nominat dues vegades als premis MAX (2009,2010), ha estat aclamat unànimement pel públic i la crítica nacional i internacional. El seu darrer muntatge Gusev, un conte de Txèkhov, es va representar a l'Espai Brossa de Barcelona.

 

Pep Cruz

Pep Cruz (Girona, 1948) és un actor i director de teatre. En l'actualitat (2008) té un dels papers protagonistes de la sèrie de TV3 Ventdelplà. Destaquem la seva trajectòria d’actor en obres com Natale in Casa Cupiello (2010) d'Eduardo de Filippo i direcció d'Oriol Broggi, Soterrani (2008), de Josep Maria Benet i Jornet i direcció de Xavier Albertí,Antígona (2006), de Sòfocles, dirigida per Oriol Broggi,Salamandra (2005), de benet i Jornet i direcció de Toni Casares i finalment El rei Lear (2004) de Shakespeare de Calixto Bieito, aques petit nombre d’intervencions és només una petita mostra de la vasta activitat artística de Pep Cruz. En l’àmbit de  direcció, Cruz ha dirigit recentment l’obra teatral Còmica vida l’any 2008 de Joan Lluís Bozzo i (Per) versions l’any 2002 de Quim Vinyes. Actualment Pep Cruz forma part juntament amb la també actriu Nöel Oliver i Jordi Coromina de la companyia teatral PERversions.

 

Roser Batalla

Teatre: El Mikado, La disputa, Fantasio, Mar i cel, Snoopy, el musical (Premi Actriu de Repartiment AADPC 1992), Flor de nit, Un ratolí, un gat, un canari i una boa a l’armari de Rena Llucot (menció especial Premis de la Crítica 1993), Historietes, Pel davant i pel darrere, Company, Fuita, Sota el Bosc Lacti, L’augment, El temps de Plank, La dona incompleta, The Full Monty, El Mètode Grönholm (nominada a Premis Butaca 2002), Primera Plana, Casa de Nines, No són maneres de matar una dona (nominada a Premis Butaca 2003), Mamma mia!, Trueta i M’agrada molt el que fas. Televisió: Nissaga de poder i El cor de la ciutat. Traducció i adaptació: Sweeney Todd (Premi Especial de la Crítica 1995 i Premi FAD 1996), Chicago, T’estimo, ets perfecte... ja et canviaré, A little night music, The Full Monty, Hair i Follies. Direcció: Un roure

 

Roger Pera

Actor de doblatge des dels vuit anys, actor de teatre, cinema i televisió. Ha  posat veu a nombroses pel·lícules tant en català com en castellà, en destaquem Aladín, La sirenita, El rey, Robots, Madagascar, Cars etc... Veu habitual dels actos Matt Damon, Tobey Mcguire, Edward Norton i Ryan Philippe.

De les seves intervencions televisives destaquen 13 anys i un dia a tv3, Los misterios de laura TV1, Vent del Plà, El comissario i moltes més. En teatre destaquem les seves últimes obres In on it, Quina vida (boy’s life), el musical Jesucristo superestar al teatre Lope de vega de Madrid.

 

 

Jordi Coromina

Llicenciat en interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona, Professor d’Interpretació a l’escola de teatre ‘El Galliner’, Girona, Director artístic de les cinc primeres edicions de la Mostra de Teatre Complot, de Pineda de Mar co-fundador de la companyia de teatre Per-versions amb Pep Cruz i Noël Olivé.

Ha actuat en les obres Top Model de Sergi Pompermanyer, La presa dirigida per Ferran Utzet, Natale in casa Cupiello , de Eduardo de Filippo, Còmica vida die Josep Lluís Bozzo.

Ha treballat també amb Mario Gas, Lita Clavé (La Maña) i a la tv3 recentment "Terra Baixa" i la sèrie per estrenar "Kubala, Moreno i Manchón"

 

Mingo Ràfols

L’any 2011 finalitza la seva col.laboració amb la Companyia del Teatre Romea  amb la gira de l’espectacle “Almuerzo en casa de los Wittgenstein” de Thomas Bernhard.
Mingo Ràfols continua la seva activitat artística amb obres com “Fora de Joc” de Sergi Belbel o “Dies Feliços” de Samuel Beckett. Al llarg de la seva carrera ha treballat sota la direcció de noms com: Lurdes Barba,  Josep Mª Mestres,  Calixto Bieito,  Magda Puyo,  Joan Ollé,  Hasko Weber,  Josep Galindo,  Xavier Albertí,  Jordi Faura,  Joan Anton Rechi,  Alex Rigola,  Emiliá Carilla,  Ariel García Valdés,  Rafel Duran,   Carme Portacelli,  Ricard Salvat,  Rosario Ruiz Rogers,  Moises Maicas, Tamzin Townsend,  Mario Gas,  Jerome Savary,  Josep Mª Flotats,  Lawrence Foster, Pere Planella,  Lluis Pascual,  Fabiá Puigcerver,  Adolfo Marsillach, etc.


Compta amb diversos reconeixements i premis d’interpretació.
Compagina la seva trajectòria teatral amb treballs a la Televisió i al Cinema.

 

Valentina Raposo (Anita Maravillas)

Actriu, titellaire, llicenciada en Arts Escèniques a la U.C. de Chile. Master en Arts Escèniques a l'Institut del Teatre de Barcelona amb la tesina 'Més enllà del Teatre de Titelles'.

Aprèn l'art de la confecció de marionetes amb el mestre Pepe Otal. Funda la companyia de teatre de titelles 'Anita Maravillas Teatro' l'any 2005, amb la que es dedica a la creació d'espectacles i a la construcció de titelles. La companyia ha produit `Los Sueños de Leonor', 'Sarean Sun sun' i 'Blue Bird', conreant bones crítiques i participant en nombrosos festivals i fires especialitzats de rellevància nacional i internacional.

Anita Maravillas assessora artísticament i confecciona titelles per a altres companyies com ara 'Miguel Ángel Berna' del Centro Aragonés de Danza, Taller del Parc de Jordi Bertrán, Monty Python, Markeliñe, entre d'altres.

Participa a la Compañia de Marionetas Herta Frankel de Barcelona des de l'any 2005.
Entre el anys 2005-2008, participa com a titellaire i constructora de titelles al grup Octubre Teatral, dirigit per Jaume Villanueva a l'obra 'Con Belisa', destacant les gires per Espanya, Estats Units i Mèxic.

 

Maria Araujo

Disseny de vestuari, investigació d’imatge i caracterizació per cine, teatre, televisió i altres audiovisuals. Destaquem de la seva trajectòria en teatre els vestuaris de Nois d’història, Música clássica, Macbethladymachbeth, Swenney Tood, El perro del hortelano entre d’altres.

I per altra banda en l’ambit cinematogràfic destaquem la seva tasca com artística en la confecció del vestuari de pel·lícules com Iris de Rosa VErges, El pianista de Mario Gas i Tic Tac de Rosa Verges entre d’altres.

Ha guanyat el premi Premio ADE de Figurinismo por Tio Vania i Premio Max de las Artes Escénicas Españolas per Amadeus.

 

Ramon de los Heros

Provinent del món de la plàstica, concretament de la pintura, es dedica posteriorment a la il·lustració infantil i publicitària ( 8 anys). Per accident, i sense cap intenció de dedicar-s'hi, fa una substitució d'un actor de la companyia de teatre de carrer Sarruga, viatja a Roma i s'apassiona. Comença una nova trajectòria: la d'actor i constructor d'elements teatrals. Finalitza el període amb Sarruga i forma un nou grup, Discípulos de Morales, amb dues persones més, on fa les funcions de gerent, actor, dissenyador i director artístic. Comença a dissenyar i construir per Díscipulos i altres companyies, a la vegada que va actuant per tota Europa. Paral·lelament, i com a conseqüència de l' èxit d'algunes construccions, li comencen a sortir feines de construcció de decorats per cine, publicitat i decoració d'espais. Dissolució de Discípulos l'any 2007. Actualment treballa sol o dirigint un grup multi disciplinar d'artistes. Un dels seus treballs més destacats ha estat el disseny i la construcció dels mecanismes i decorats de la pel·lícula L’habitació de Fermat dirigida per Luis Piedrahita i Rodrigo Sopeña.  El seu darrer treball ha esta 'Gusev, un conte de Txèkhov' dir. Jaume Villanueva,  al Brossa Espai Escènic, Barcelona.

 

 

Carles Valero

Provinent del món de la plàstica, concretament de la pintura, es dedica posteriorment a la il·lustració infantil i publicitària ( 8 anys). Per accident, i sense cap intenció de dedicar-s'hi, fa una substitució d'un actor de la companyia de teatre de carrer Sarruga, viatja a Roma i s'apassiona. Comença una nova trajectòria: la d'actor i constructor d'elements teatrals. Finalitza el període amb Sarruga i forma un nou grup, Discípulos de Morales, amb dues persones més, on fa les funcions de gerent, actor, dissenyador i director artístic. Comença a dissenyar i construir per Díscipulos i altres companyies, a la vegada que va actuant per tota Europa. Paral·lelament, i com a conseqüència de l' èxit d'algunes construccions, li comencen a sortir feines de construcció de decorats per cine, publicitat i decoració d'espais. Dissolució de Discípulos l'any 2007. Actualment treballa sol o dirigint un grup multi disciplinar d'artistes. Un dels seus treballs més destacats ha estat el disseny i la construcció dels mecanismes i decorats de la pel·lícula L’habitació de Fermat dirigida per Luis Piedrahita i Rodrigo Sopeña.  El seu darrer treball ha esta 'Gusev, un conte de Txèkhov' dir. Jaume Villanueva,  al Brossa Espai Escènic, Barcelona

Volver al índice

 

 

Volver al índice

 

Volver al índice

 

 
 
  info@octubreteatral.com